Un dels aspectes centrals de la reforma del passeig Marítim és la seva fisonomia com eix fonamental de la ciutat. L’àmbit d’actuació d’aquesta reforma té un pendent molt suau, excepte als eixamplaments del costat ciutat (es Jonquet, carrer ses Rafaletes, etc.) donada la seva condició de terreny guanyat a la mar.
No obstant això, els edificis que formen la primera línia estan adossats al penya-segat, amb un accés des de cotes molt diferents. El traçat del Passeig varia entre la cota 0,70 a 2,60 metres, mentre que la cota de l’àmbit damunt del penya-segat (es Jonquet i el Terreno, carrer Joan Miró) oscil·la entre els 13 i 22,5 metres d’alçada. Això suposa desnivells fins als 20 metres en relació amb el Passeig.
Tenint en compte que el Passeig és una plataforma guanyada a la mar al costat d’uns penya-segats, les connexions amb les cotes superiors es localitzen on es trobaven els antics torrents.
Un dels aspectes centrals de la reforma del passeig Marítim és la seva fisonomia com eix fonamental de la ciutat. L’àmbit d’actuació d’aquesta reforma té un pendent molt suau, excepte als eixamplaments del costat ciutat (es Jonquet, carrer ses Rafaletes, etc.) donada la seva condició de terreny guanyat a la mar.
No obstant això, els edificis que formen la primera línia estan adossats al penya-segat, amb un accés des de cotes molt diferents. El traçat del Passeig varia entre la cota 0,70 a 2,60 metres, mentre que la cota de l’àmbit damunt del penya-segat (es Jonquet i el Terreno, carrer Joan Miró) oscil·la entre els 13 i 22,5 metres d’alçada. Això suposa desnivells fins als 20 metres en relació amb el Passeig.
Tenint en compte que el Passeig és una plataforma guanyada a la mar al costat d’uns penya-segats, les connexions amb les cotes superiors es localitzen on es trobaven els antics torrents.